00Gluten 4x06: La espía celíaca

Martina es celíaca desde los dos años y desde hace unos cuatro tiene su Blog La espía celíaca. En este programa nos explica como fue para ella el vivir sin gluten desde bebé, su adolescencia y ahora su colaboración con todos los celíacos a través del Blog.

Al final del episodio, como siempre, hablamos un poco de Menorca.


La espía celíaca en Nueva York



00Gluten: la espía celíaca

Programa en el que hablamos con el maestro artesano de Menorca,  Lluis Febrer (en menorquín)

Entrevista:
  1. Presentació

            Bones tardes i gràcies per participar, Martina.

  1. Coneixements celiaquía. Dius que ets celíaca de sempre… 

Celiaca des de naixement, em van diagnosticar aproximadament quan tenia 2 anys (l’any 1990). Van trigar una mica ja que des de que em van introduir el gluten (després de la lactancia) ja vaig començar amb problemes. Així que, els meus pares van haver de donar una mica de voltes. De fet, el metge que em va derivar a l’Hospital Clínic per a que em fessin les proves era totalment privat.


  1. Quina és la teva motivació per fer el Blog?

El motiu principal és el de compartir. Penso que entre tots ens aportem informació, per exemple, de productes, restaurants, etc. Som una petita comunitat que ens ajudem. Quan jo era petita no hi havia aquestes eines i considero que són de gran utilitat junt amb la informació que proporcionen les associacions. 


  1. Viatjar sense gluten: Qué podem trobar al teu blog?

Al blog, sobretot faig “reviews” de restaurants que, a la vegada, serveixen per a viatjar. Tot i així, també faig algun post més específic del viatge i així queda tot més endreçat i la informació és més directa i accessible; com per exemple, en el post de Nova York, Roma (o el del Lago di Como - pròximament - el publicaré quan puguem tornar a viatjar)


  1. Cuina i receptes. Com ho fas?

Les receptes no són la meva especialitat. De fet en tinc poques al blog però les que hi ha són senzilles, de baixa dificultat, així que aptes per tothom.

Cuina? No sé si et refereixes a casa… Visc amb la meva parella i a casa quasi tot és sense gluten. A excepció de la cervesa, algun pa torrat que es compra per esmorzar, algunes galetes... poca cosa, la veritat. Tot el que té gluten ho guardem en tuppers per a evitar que caigui qualsevol molla d’algun envàs que quedi obert. La pasta sempre els dos sense gluten. A més, els dos no som de menjar molt pa a l’hora de dinar/sopar.


  1. Tens productes sense gluten al Blog?

Doncs al blog concretament tinc una mica oblidat aquest apartat. Potser recomano més productes a Instagram (i Facebook), que és més fàcil i directe. No hi ha un criteri concret, en moltes ocasions són productes que he trobat/provat i que són nous al mercat i, altres vegades, ensenyo productes que algunes marques m’envien.


  1. Coneixes Menorca? Creus que podriem fer una destinació “Sense Gluten”?

Conec Menorca!! Unes platges precioses!! Però no he trepitjat cap establiment sense gluten. Quan vaig anar, va ser en apartament, així que durant el dia menjàvem tupper a la platja i per sopar ho fèiem a l’apartament.

Destinació sense gluten? Home, actualment hi ha pocs llocs acreditats (3) i penso que els que hi ha no estan en zona turística. Et parlo com a turista, clar. Als menorquins potser ja us va bé on estan situats aquests establiments. 

No obstant, estaria genial que hi hagués més oferta sense gluten. Així que a veure si s’anima algun restaurant a fer-ho correctament. 


  1. Contactes amb l’associació Catalana. Sé que en tens, ens ho expliques?

Sempre estic en contacte amb ells. Sobretot amb el departament de restauració i el de premsa/comunicació. Els altres departaments… quan he tingut algun dubte concret, doncs aquest s’ha traslladat al departament corresponent i m’han informat.

Com a “La espía celiaca” he col·laborat amb ells en diferents activitats. Dues xerrades a la “Feria Bcn Gluten Free”: una de “Consejos para viajar sin gluten” i l’altre sobre “La celiaquia a l'adolescència”. Aquest any, he participat en la xerrada online que van organitzar de “La Celiaquia a les xarxes socials”.

Com et comento, amb el departament de restauració sempre estic en contacte ja que els hi vaig passant informació d’establiments possibles per acreditar. Hi ha molts establiments que no estan acreditats i que es posen en contacte amb mi per a fer publi, que provi el seu menjar, etc. Aleshores els hi pregunto com ho fan i demés i els derivo a l’associació. També, acostumo a passar-li de tant en tant una llista de llocs que he vist que oferten plats sense gluten, ja sigui perquè ho he vist recomanat a les xarxes per altres persones, o per internet (tripadvisor, el tenedor, etc.), o un cartell mentre camino pel carrer... Aleshores, jo passo les dades i l’associació s’encarrega de contactar amb ells, informar-los i, si estan interessats, doncs passen a fer una formació i futura acreditació. Realment, aquesta tasca la pot fer tothom, qualsevol persona que sigui sòcia.


  1. Com podem ajudar entre tots per millorar la nostre qualitat de vida?

Doncs, en relació als restaurants… si anem a llocs que no estan acreditats, preguntar-lis perquè no estan acreditats, informar-lis de la tasca que fa l’associació i de la importància que té per a nosaltres el “segell” de l’associació a la porta, ja que ens transmet molta més seguretat.

En general, penso que tan el bloggers com els seus seguidors ajuden a la qualitat de vida dels celíacs. Molts bloggers obtenen informació a través dels seus seguidors i viceversa (clar).


Moltes gràcies per tota la informació!





Comentarios

Entradas populares